La Bajoca compta amb diversos proveïdors adherits a la venda de proximitat (nom comercial):

  • Cal Camat, El Vendrell (llegums i derivats)
  • Celler Dasca Vives, Valls (vins i fruits secs)
  • Cultius Gaia, Vila-rodona (garrofa, fruits secs i derivats)
  • Coll de Noguera, Prenafeta (aviram i ous)
  • Ecopica, Picamoixons (oli i olives)
  • Entreflors, Montferri (mel i derivats)
  • Fruits del Gaià, Bràfim (olives)
  • Fruits Saborosos, Vila-rodona (Melmelades de fruita)
  • Gerard Freixas Palau, Bràfim (cireres)
  • I un rave, Valls (verdures)
  • Josep Mestre Vilaplana, Santa Coloma de Queralt (farines)
  • La Segalla, L’Albiol (formatges i derivats)
  • La Magalla, Bràfim (verdura i oli)
  • Mel el Remei, Alcover (mel i derivats)
  • Riet Vell, l’Ebre (arròs)
  • Societat Agrícola de Valls (vi i oli)
  • Terraivent, Vilaplana (fruita)

Productora: adhereix-t’hi i utilitza el segell!

L’adhesió a la venda de proximitat es realitza mitjançant la declaració única agrària (DUN)

 

APROP DE LA PRODUCCIÓ

La proximitat del cultiu i l’elaboració dels productes és un criteri clau per al grup de consum La Bajoca. Constantment estem buscant productes que es cultivin i s’elaborin al Camp de Tarragona, perquè volem contribuir a la gestió sostenible del nostre territori  i perquè estar aprop de la producció i l’elaboració ens permet un major control dels productes, a través de la confiança i el compromís mutu i directe entre productor i consumidor.

Una de les eines que ens permeten garantir aquest criteri és el segell de venda de proximitat

Venda de proximitat directa

És la que fan directament els productors o les agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final, sense la intervenció de persona intermediària. La venda directa es pot dur a terme en la pròpia l’explotació, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris, en mercats locals, en fires-mercats o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents. La venda directa es pot efectuar també a distància, o bé de forma ambulant d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comerç interior.

EL SEGELL DE PROXIMITAT, UN VALOR AFEGIT

SEGELL D'IDENTITAT

La venda de proximitat és la venda de productes agroalimentaris, procedents de la terra o de la ramaderia o bé com a resultat d’un procés d’elaboració o de transformació que els productors o les agrupacions de productors agraris fan en favor del consumidor o consumidora final, directament o mitjançant la intervenció d’una persona intermediària.

La venda de proximitat inclou la venda directa i la venda en circuit curt, està regulada i permet identificar els pagesos catalans que venen ells mateixos els seus productes al públic, segons el Decret 24/2013, amb els següents logotips:

 

Venda de proximitat DE circuit curt

És la que duen a terme productors o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final, amb la intervenció d’una persona intermediària. La venda en circuit curt es pot fer en establiments minoristes, agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració, inclosos els establiments de restauració col·lectiva, sempre que aquesta venda s’ajusti als criteris establerts en aquest Decret. La venda en circuit curt es pot efectuar també a distància, o bé de forma ambulant d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comerç interior.

QUÈ ÉS L'AGROECOLOGIA?

Una disciplina de base científica

L’agroecologia és una disciplina científica, un moviment social i una praxi camperola (indígena allà on pertoca), que aborda els sistemes agrícoles tot considerant les perspectives ecològica, socioeconòmica i política d’una manera integrada.

Harmonia amb la natura

El seu objectiu bàsic és intentar crear agroecosistemes similars als ecosistemes naturals, que s’insereixin harmònicament a la natura. En el decurs dels darrers anys, l’agroecologia ha estat considerada com la proveïdora dels fonaments científics de nous models d’agricultura sostenible, en proporcionar conceptes i principis adients per administrar i conservar els recursos dels sistemes agrícoles.

Diferent del model tradicional

Es diferencia dels models tradicionals en els seus enfocaments, en abordar com a elements centrals de la seva atenció la biodiversitat, el reciclatge de nutrients, les interaccions entre els diferents conreus, animals i sòls i la regeneració dels recursos.

(Font: Viquièdia)

“La cadena agroalimentària s’ha anat allargant progressivament i ha allunyat cada cop més producció i consum, i ha afavorit que les empreses transnacio-nals s’hagin apropiat de les diverses etapes de la cadena comercial”

SOBIRANIA ALIMENTÀRIA

La globalització neoliberal, en la seva trajectòria per privatitzar tots els àmbits de la vida, ha fet el mateix amb l’agricultura i el menjar, i ha condemnat a la fam i a la pobresa una immensa part de la població mundial. Actualment, es calcula que al món hi ha 795 milions de persones que passen gana, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), quan, paradoxalment, es produeixen més aliments que mai. De fet, segons dades del relator especial de les Nacions Unides pel dret a l’alimentació, avui es produeixen aliments per a 12 mil milions de persones, i el planeta l’habiten 7 mil milions. Malgrat aquestes dades, quasi un 11% de la població mundial passa gana. Els mecanismes de producció, distribució i consum d’aliments, al servei dels interessos privats, fan impossible que els més pobres puguin obtenir els aliments que necessiten. L’accés de la petita pagesia a la terra, a l’aigua, a les llavors… no és un dret garantit. Els consumidors no sabem d’on ve allò que mengem, no podem escollir consumir productes lliures de transgènics. La cadena agroalimentària s’ha anat allargant progressivament i ha allunyat cada cop més producció i consum, i ha afavorit que les empreses transnacio-nals s’hagin apropiat de les diverses etapes de la cadena comercial, amb la consegüent pèrdua d’autonomia de pagesos i consumidors.

Davant d’aquest model dominat per l’agrobusiness, en què la recerca del benefici econòmic s’avantposa a les necessitats alimentàries de les persones i al respecte pel medi ambient, sorgeix el paradigma alternatiu de la sobirania alimentària. Una proposta que reivindica el dret de cada poble a definir les seves polítiques agrícoles i alimentàries, a controlarne el mercat domèstic, a impedir l’entrada de productes excedentaris a través de mecanismes de dúmping (vendre a un preu inferior al del mercat local i sovint per sota del preu de cost), i a promoure una agricultura local, diversa, camperola i sostenible, que respecti el territori, entenent el comerç internacional com un complement a la producció local. La sobirania alimentària implica tornar el control dels béns naturals, com la terra, l’aigua i les llavors, a les comunitats i lluitar contra la privatització de la vida.

(Resum de l’article «Agroindústriacontra sobirania alimentària», d’Esther Vivas Esteve, publicat a «Producció i consum de responsabilitat» el 2018).

CAMPANYA #HOFEMAGROECOLÒGIC

QUÈ ÉS EL COMERÇ JUST?

“El Comerç Just és un moviment que proposa una relació comercial diferent, justa per a totes les parts  que entren en joc quan es produeix un intercanvi”

A molts dels països del Sud els ingressos de milions de famílies depenen de l’exportació de matèries primeres (cotó, cafè, cacau, te…). Però els preus els marquen les multinacionals que dirigeixen i controlen el comerç mundial. El criteri pel qual es regeixen és obtenir el màxim benefici econòmic a curt termini. La creixent marginació de famílies camperoles i petits productors/es, l’explotació laboral, l’esgotament dels recursos naturals, la contaminació i la pèrdua de la diversitat biològica són algunes de les conseqüències d’aquest funcionament.

El Comerç Just és un moviment que proposa una relació comercial diferent, justa per a totes les parts  que entren en joc quan es produeix un intercanvi.  Té en compte valors ètics i mediambientals, enfront dels criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional, i permet assolir als països del Sud el seu desenvolupament social i econòmic.

Principis del comerç just
  • Creació d’oportunitats per a productores en  desavantatge econòmica.
  • Retribució digna pel treball.
  • Transparència en les relacions comercials i rendició de comptes.
  • Desenvolupament de capacitats per a una independència del productor/a.
  • Eradicació de l’explotació infantil.
  • Beneficis socials per a les comunitats productores.
  • Respecte del medi ambient.
  • Equitat de gènere: es dóna valor i es recompensa el treball de la dona

EL CAFÈ DE COMERÇ JUST

A La Bajoca comptem amb cafè certificat per FairTrade i importat per l’empresa vallenca Cafès Lider i per la cooperativa Alternativa3, que el torren i comercialitzen. El cafè prové de cooperatives de camperols com la Sociedad de Solidaridad Social Indígena de Tapachula, Mèxic.

Per gaudir d'un bon cafè no cal que acabi molt ningu

Tota la informació sobre el comerç internacional del cafè i el Comerç Just de la Coordinadora Estatal de Comerç Just.

0 %
Les productores de cafè convencional reben només un 5% del preu de venda final
0 %
mentre que el Comerç Just n’assegura el 17%.
0 %
Saps que la mà d’obra infantil representa entorn del 10% del treball realitzades en les plantacions de cafè?

EL TÈXTIL

La Bajoca obre comandes puntuals de roba bàsica de l’empresa Continental Clothing, certificada per la Fair Wear Fundation i que garanteix la no explotació dels drets humans, infantils o laborals en els països on es produeix.

Més informació sobre la vulneració sistemàtica dels Drets Humans en el sector tèxtil globalitzat:

(Visited 119 times, 1 visits today)